Es tracta de la por persistent a un objecte, activitat o situació específica, que provoca a la persona afectada una evitació a aquests estímuls àdhuc acceptant aquesta por fòbica com a excessiu o irracional.

AGORAFÒBIA
Extraordinari por a estar sol o de trobar-se en llocs públics dels quals pot ser difícil escapar-se (carrers molt freqüentats, grans superfícies comercials, túnels, transports públics…) o obtenir ajuda en un hipotètic cas de vivència de risc.

FÒBIA SOCIAL
Es refereix a una por excessiva i persistent a certes activitats relacionades amb l’activitat social. La persona afectada pot anticipar actuar de forma inadequada davant l’observació dels altres. Exemples: por a parlar en públic, a menjar o escriure en públic…

FÒBIA SIMPLE
És la fòbia a objectes o estímuls molt concrets: certs animals (gossos, serps, insectes, ratolins…), espais tancats (claustrofòbia) o la por a les altures (acrofòbia).

TRASTORNS PER ANGOIXA (ATACS DE PÀNIC)
Es tracta de crisi d’angoixa recurrents que es presenten de manera impredictible. Es caracteritzen per sensació de falta d’aire, palpitacions, dolor o malestar precordial, sensacions d’inestabilitat, sentiments d’irrealidad, onades de calor i de fred, sudoració, feblesa, tremolor i por a morir. Solen durar uns minuts.

TRASTORN PER ANSIETAT GENERALITZADA
Manifestacions:

1) Tensió motora: tremolor, dolor muscular, fatigabilitat i incapacitat per relaxar-se.

2) Sudoració, palpitacions o taquicàrdia, mareig, micció freqüent, diarrea, mal de panxa, nus en la gola, enrogiments de la pell…

3) Expectació aprensiva: la persona afectada té por que alguna cosa dolenta li pugui ocórrer a ella o bé a uns altres.

4) Estat d’hiperatenció (impaciència, irritabilitat, dificultats a concentrar-se, distractibilitat i insomni).

5) Amb freqüència es troben símptomes depressius lleus associats.

Es tracta d’estats compulsius o obsessions recurrents.

OBSESSIONS
Són idees, pensaments o impulsos persistents o recurrents que envaeixen la consciència contra la voluntat de la persona afectada. Les formes més freqüents de presentació són: pensaments repetits de violència, de contaminació (per exemple, infectar-se en encaixar la mà dels altres), de dubte…

COMPULSIONS
Són conductes repetitives que s’efectuen de forma estereotipada. Les més freqüents són: rentat de mans, l’explicar, el comprovar i el tocar.

Es tracta de l’aparició de símptomes característics que apareixen després d’un esdeveniment psicològicament traumàtic.

Aparició de símptomes físics, que suggereixen una alteració física, però en els quals no existeixen troballes orgàniques demostrables i en els quals poden estar implicats problemes psicològics. La producció d’aquests símptomes no es troba sota el control voluntari.

Existeixen diverses maneres de presentació:

• Trastorn per Somatització
• Trastorno per Conversió
• Dolor psicogen
• Hipocondria

Respostes anòmales enfront de diferents agents químics quotidians (perfums, productes de neteja i volàtils en general). Pot provocar diferents símptomes. Entre ells, broncoespasme, dermatitis, arítmies, afectacions gastrointestinals, dolor muscular, fatiga, mal de cap, picor ocular i simptomatologia referida del Sistema Nerviós Central.

TRASTORN BIPOLAR
o presència de fases patològiques des de la tristesa a l’eufòria.

TRASTORN CICLOTÍMIC
o freqüents períodes d’oscil·lacions emocionals

TRASTORN DEPRESSIU
Es caracteritza per un estat d’ànim trist, pèrdua de plaure en gairebé totes les activitats, despertar d’hora als matins, apagament o agitació, pèrdua de l’apetit, forts sentiments de culpa i baixa autoestima.

TRASTORN DISTÍMIC
És un quadre clínic caracteritzat per símptomes depressius lleus (en alguns casos) però cronificades.

Se trata de una serie de signos y síntomas basados en la alteración de la percepción de la realidad.

La palabra delirio (de-lirare), etimológicamente, se refiere a salirse de la norma habitual de comportamiento social a causa de una creencia o contenido del pensamiento erróneo debido a un problema de base neuronal.

Se definen distintos tipos en función de la sintomatología básica:

PSICOSIS AFECTIVAS
la alteración de la percepción gira entorno de los cambios en el estado del ánimo.

PSICOSIS PARANOIDES
la actividad delirante se considera como base del cuadro clínico.

PSICOSIS ESQUIZOFRENIA
existe una importante modificación de la conducta caracterizada, en alguna de las fases de la enfermedad, por ideas delirantes extrañas, ideas delirantes persecutorias, alucinaciones auditivas y pensamiento ilógico.

No s’estableix una simptomatologia referida a una malaltia en el sentit estricte, sinó a una manera de ser malaltissa. És a dir, trets de conducta caracteritzats per dificultats adaptatives amb alteració del funcionament social global.

Es tracta d’un estat d’intoxicació, regular o compulsiu, a causa del consum d’una substància d’actuació psicoactiva, és a dir, en el Sistema Nerviós Central.

Existeixen substàncies amb activitat depressora com derivats de l’opi, hipnosedants (problemes derivats de l’automedicació), i l’alcohol.
Substàncies o drogues estimulants com la cocaïna, amfetamines, i també d’ús social més quotidià com la cafeïna i la nicotina.

Drogues que alteren la normal percepció de la realitat com, per exemple, l’LSD, la mescalina, els fongs al·lucinògens i els derivats del cànem (marihuana i afins).

En un altre ordre de coses, la conducta addictiva també abasta compulsions conductuals no cap a l’ús de substàncies químiques. Són les també anomenades “altres addiccions”: ludopatia, addicció al treball, a les modernes tecnologies, al sexe, o a les noves drogues auditives.

Els tractaments, que es puguin realitzar en règim ambulatori, s’inicien amb visites psicoeducatives destinades al coneixement per part del pacient dels components biològics, psicològics i socials del seu problema. Les fases de desintoxicació i prevenció de recaigudes componen la resta de l’activitat terapèutica.

Són situacions clíniques molt relacionades i que abasten des de la por intensa a l’obesitat, alteració de la imatge corporal, clara pèrdua de pes, rebuig a mantenir el pes corporal dins d’uns límits de normalitat biològica, amenorrea o pèrdua de la menstruació, activitats restrictives –control excessiu de la dieta, exercici també excessiu-, i purgatives –producció voluntària del vòmit, ús indiscriminat de diürètics o laxants (Anorèxia Nerviosa); a episodis recurrents de voracitat alimentària o afartament (Bulímia).

En una era de culte a l’estètica corporal estan augmentant casos de vigorexia o també anomenat Complex d’Adonis. Es tracta d’una preocupació patològica per l’aspecte físic, i una alteració consegüent de l’esquema corporal.

Quadre clínic, possiblement no detectat en la infància, amb repercussions conductuals evolutives en edat adulta.

Freqüentment l’insomni que pateix la persona afectada no esdevé d’una alteració primària en aquesta àrea, sinó com a conseqüència d’altres patologies com a depressió o estats d’ansietat.

(reconeguts pel Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals DSM-V)

S’entén per trastorn adaptatiu l’aparició de simptomatologia emocional o de conducta com a conseqüència a un fenomen estressant. A més, existeixen altres situacions que sense ser malalties poden ser motiu d’atenció terapèutica.

Entre elles:

-Problemes paterns-filials
-Problemes conjugals
-Problemes de relació entre germans
-Dolc
-Problema acadèmic
-Problema laboral
-Problema religiós o espiritual
-Problema biogràfic.